Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. si
veure  2. si
veure  3. si
veure  4. si
veure  5. si
veure  6. si
veure 
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SI m.
Concavitat o depressió; cast. seno.
|| 1. anat.: a) Cavitat no articular, especialment en un os.—b) Dilatació en un conducte o vas.—c) Depressió entre dos lòbuls adjunts.—d) Cavitat pregona i estreta plena de pus.
|| 2. Badia o cala, la part de mar o de riu que està entre dues sortides de terra. El devessall esplèndid de la lluna | que enjoiellava l'ample si del riu, Carner Lluna 106.
|| 3. Part anterior del pit; la cavitat que forma entre la carn i la camisa o altra peça de vestit (val.). ¿Fóra pus benaventurat lo dit Múscio si hagués escalfada la mà en lo si de la sua amiga?, Canals Prov. 100. E meta-li la mà al si, | palp les mameles atressí, Fasset 1223. La un dels dos àngels tragué un libre petit que tenia en lo si, Eximplis, i, 25.
|| 4. Falda, concavitat formada pel tronc del cos i les cuixes d'una persona asseguda. L'escarabat... pujà volant ab una pilota de fems allí hon stava Júpiter y lexà caure-la sobre lo mateix si de Júpiter, Isop Faules 144.
|| 5. Part del cos on la dona porta l'infant concebut. La mare que us portà dintre son si, Verdaguer Flors Mar. 54.
|| 6. Part interna, més profunda, d'una cosa. a) En sentit material. Jo he baxat a les entranyes del mar immens, allí hont la claror és dubtosa, en lo si més fondo, Vilanova Obres, xi, 254. L'aigua... anava a amagar-se entre l'espessura del si de la vall, Rosselló Many. 205.—b) En sentit figurat o immaterial. Aquell qui'l fa, quina fi té | secreta en son amagat si?, Ausiàs March cxxviii. Aquell immens, incommensurable buit, que... s'havia obert en el si de la família, Pons Com an. 182.—c) El si de Déu: l'essència divina. Com lo Fill de Déu devallà del si de Déu lo Pare, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 275).—d) El si d'Abraham: lloc on estaven aturades les ànimes dels qui havien passat la vida en l'esperança del Redemptor. Allà és appellat si d'Abraham, Quar. 1413, 111. Los sants Patriarques e Profetes los quals... quant estaven en lo si de Abram, Corella Obres 299.
    Var.
ant.: sin (Làtzer morí e fo portat per àngels al sin de Abraham, Metge Somni i).
    Etim.:
del llatí sĭnu, mat. sign.

2. SI m.
La setena nota de l'escala musical; cast. si.
    Etim.:
de les inicials SI (=Sancte Ioannes) del darrer vers de l'himne d'on Guido d'Arezzo havia extret els noms de les altres sis notes musicals.

3. SI pron. pers. refl. de tercera persona, usat només en dues construccions: precedit de preposició (únic ús modern), i antigament com a complement directe; cast. sí.
|| 1. Precedit de preposició. Qui caritat no ha ab si, Hom. Org. 1 vo. Que Déu qui és son fill la sàpia mare de si mateix, Llull Sta. Mar. 5. Que l'home no us am... ni que no conega en si son defalliment, Llull Cont. 49, 8. Lo se'n porta ab si, Muntaner Cròn., c. 66. No gos trametre per si ni per altre, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). Representant axí dins si mateix aquella gloriosa ciutat, Eximenis Reg., c. 3. Cridant a Jesús vengués prop de si, Passi cobles 36. Que grans excellències reporten ab si, Proc. Olives 174. Los quals trobam ser enemichs de si matexos, Somni J. Joan 2729. Lo qual libre conté en si cent cartes, doc. a. 1546 (Alós Inv. 65).De si mateix (o per si mateix): per la pròpia virtut o força, sense ajut d'altri. Caualer veyl qui no's pot defendre per si matex, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). Les campanes... sens nenguna força, per si mateixes tocaren, Decam. i, 154. La malaltia és curable de si mateixa, Cauliach Coll., pròl. Lo que per si fer no gosa, Costa Agre terra 48. Tornar en si: tornar a l'estat anterior i normal (d'ús dels sentits, de puresa o netedat originària, etc.). No acertava Da Catalina a fer-la tornar en si, Maura Aygof. 32. Mirau-li es clotell: mai més tornarà en si, A. Ruiz Pablo (Catalana, i, 410). Entre si: dintre d'ell mateix, sense exterioritzar-ho. Planyien sa juuentut, | mas cascú entre si dehia: | Muyra el vil desconegut, Cobles Roca 3. Fora de si: fora del seu seny, molt exaltat de passió. Joseph... staua quasi fora si mateix, ab continuat escampament de làgrimes, Villena Vita Chr., c. 63. Es comte, fora de si, | s'amaga dins un torrent, Aguiló Poes. 59. De per si: separadament. Especificant cada sort de per si Tar. Preus 128. Estar (posar-se, etc.) sobre si: estar (posar-se, etc.) serè, ferm de pensament i de voluntat.
|| 2. ant. Com a complement directe del verb, sense preposició. Regonexerà si colpable [=se regoneixerà culpable], doc. a. 1201-1204 (Miret Templers 544). Tant ama cascun hom si matex, Llull Cont. 62. Que ella conform si metexa a la Regina del cel, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 747). Abraham... circumcís si matex e sos fills, Serra Gèn. 25. a) Usat, per llatinisme, com a subjecte d'una oració d'infinitiu amb funció de complement directe d'un altre verb. Aquell qui especialment pensarà si esser a qualsevol offici deputat, Ordin. Palat. 8.
    Etim.:
del llatí se, mat. sign.

4. SI conj.: cast. si.
|| 1. S'usa amb valor condicional, introduint una preposició subordinada indicadora d'una acció que és condició perquè es realitzi la principal. a) Amb el verb subordinat en present d'indicatiu. Enquara no han feit res ni faran d'aquí enant, si Déus o uol, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Si tu, fill, no tems Déus, doncs no tems lo foch infernal, Llull Doctr. Puer. 36, 8. Si vós... li volets fer ajuda de diners..., serà açò complit, Muntaner Cròn., c. 52. Però digues-me, si't recorde, ¿què eres abans que fosses engendrat?, Metge Somni i. Ai d'elles, ai!, si m'alço per eixamplar mon llit!, Atlàntida i.b) Amb el verb en pretèrit imperfet d'indicatiu. Ço que ab gran dificultat faria si pau e justícia no tenia, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 220). Féu-li creure que si'n menjaua, que seria egual de son Senyor, Serra Gèn. 8. Si no em creien..., era un turment per al meu cor, Ruyra Parada 4.—c) Amb el verb en pretèrit imperfet de subjuntiu. Semblant li fo que si Déus fos res, que a la pastoresa ajudàs, Llull Felix, pt. i, c. 1. E si no fos lo conduyt que trèyem de la ost..., no haurien què menjar a tres dies, Jaume I, Cròn. 21. Si no hagués por del senyor, jo menjaria, Isop Faules 3.—d) Amb el verb en futur (ús arcaic). Que no li puscha redeger ne esmenar per cascuna d'aquestes coses si li seran prouades, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 290). Si alcuna contençó o rancor o mala voluntat serà entre nós, tractem de bé, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23). Da-li del teu si n'haurà obs, Turmeda Amon. Si començaré parlar, no'm sia imputat a ultracuydament, Metge Somni iii.
|| 2. S'usa amb valor concessiu, introduint una proposició subordinada indicadora d'una acció que s'accepta com un possible obstacle, però que no arriba a impedir l'acció expressada per la proposició principal. Si om parlaue tan gint... e caritat no auie en él, no li tenrie prod, Hom. Org. 1 vo. Emperò Sènyer, si jo són àvol, per tot so no'm desemparets, Llull Cont. 13, 30. E si assò pots fer (=encara que puguis fer tot això), encara per tot assò no t'abastarà a fer comparació de la glòria, Llull Doctr. Puer. 100, 9. a) Si bé: fórmula intensiva del valor concessiu; cast. si bien, aunque, por más que. Tant sots noble e excellent..., que si bé són coses en esser occupants loc, per tot assò no roman que vós no siats infinit, Llull Cont. 4, 10. Vós li manàs que no menjàs del fruit, e sabíets que ell ne menjaria, si bé vós li ho manàvets, Llull Cont. 53, 16. Tench que dir que, si bé no ha pogut may cuydar-me com una mare, sempre m'ha tractat com una tia, Maura Aygof. 6.—b) Si sabia: (ant.) encara que. (Vegeu-ne exemples en l'article saber, II, || 6).
|| 3. S'usa amb valor dubitatiu, introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte. Saber voldria si és un Déu tan solament o si'n són molts, Llull Felix, pt. i, c. 3. Gitauen escoltes si uenrien en la ost, Jaume I, Cròn. 82. Saben... si 'l ruibarbre és sech o humit..., e si'l cercle se pot quadrar..., e si'ls elements són simples o composts, Metge Somni iii. Vos prech que'm digats si Lanselot és sà ins, Graal 1. Provaré si puch pujar-te, Ferrà Com. 16. Demana si a ton oncle li plauen com a mi, Canigó i. Davall terra foradaren, | y enc que es diu si l'esgarraren, | és ben cert que l'aygua hi tira, Penya Poes. 50. a) Si... o...: (ant.) fórmules per a introduir dos conceptes oposats o diferents. Si ho ha dit o no dit: tant si ho ha dit com no (Consolat, c. 128). Si ha pagat o no pagat: tant si ha pagat com no (Consolat, c. 82).
|| 4. S'usa amb un cert valor causal, essent equivalent a posat que. Si Déus no vol que tu aucies altre, doncs Déus no vol que tu aucies tu metex, Llull Doctr. Puer. 17, 2. ¿Com cantaria els núvols de la terra | si tinc un cel al cor?, Verdaguer Idilis.
|| 5. Substitueix la conjunció que com a introductora d'una proposició que té valor de subjecte de la principal. No era maravella si n'estaven en gran reguart, Muntaner Cròn., c. 92.
|| 6. Substitueix la conjunció que darrera un altre que introductor del segon terme d'una comparació. Deliberà que més li valia ab affany... cercar lo menjar, que si estigués en Roma, Genebreda Cons. 6.
|| 7. S'usa combinada amb altres partícules: a) Com si: de la mateixa manera que; cast. como si. Axí bé com si n'hauia feta carta de notari, Consolat, c. 154. La Ciutat féu fer professó solemne com si fos dia de Còrpore Xristi, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 8). Lo cavall encubertat | com si fos un cap d'esquadra, Picó Engl. 19.—b) Per si: introdueix una proposició causal de realitat dubtosa; cast. por si. Soltes al vent les fines cabelleres | per si calen més llaços a Gentil, Canigó iii. La vaig veure com fugia... | Jo aguayt per si tornaria, | y passa el temps, y no ve, Salvà Poes. 3.—c) Si doncs no: expressa l'única condició en què una cosa pot deixar d'esser o d'esdevenir-se; cast. a no ser que. Manam que tots los rectors... vénguen cascun als sènets... si donques no eren malaltes, doc. a. 1266-82 (BABL, xiii, 316). Pac sinch sòlidos per cascuna vegada... que sia citat, si doncs justa escusació no auia, doc. a. 1284 (BABL, vii, 250). Que niguna persona gos tenir canals que rajen envers lo dit mur, si donchs no eren aygues plujals, Mostass. Agual. 27 vo.—d) Si tant és o Si fos cosa: (ant.) fórmules intensives del sentit condicional de si. E si tant és, Sènyer, que jo no m'alegre més del hom qui és mellor que jo, prec-vos que sia plaer vostre que al menys no me n'alegre menys, Llull Cont. 3, 6. E si tant s'era, Sènyer, que jo no m'alegràs dels béns lurs per raó d'ells, al menys me'n deuria alegrar per raó del bé..., Llull Cont. 3, 11. Si fos cosa que per la vostra encarnació... se corrompés ni s'afollàs la divina natura..., la vostra encarnació e passió no fóra nulla maravella, Llull Cont. 262, 29.—e) Si a cas, o Si per cas, o Si de cas: si per casualitat. Amb mi, que no s'hi fiqués, i si de cas..., Ruyra Parada 17. Serà, senyor, si pel cas | arrib a fer cabra coixa, Penya Poes 266.—f) Si més no: almenys, quan no sia altra cosa; cast. cuando no.g) Si no: loc. adv. que indica la negació de l'acció expressada abans; cast. si no. «He de parlar; si no, esclataré» (=si no parlo, esclataré).—h) Si... no...: ant.: V. sinó.
|| 8. S'usa en frases el·líptiques. a) Introdueix frases exclamatives condicionals, amb supressió de la proposició principal. Si ho sabíeu, padrineta!—Si ho sabies, joventut!, Costa Trad. 21.—b) Introdueix frases adversatives. «¿Això no sabies? Però si ho sap tothom!»—c) Introdueix frases interrogatives o exclamatives de resposta a una pregunta, sobreentenent-se el verb dir, demanar, etc. ¿Recorda vossa mercè les senyes de la maleta...?—Si me'n recort! Y bé!, Penya Mos. iii, 30.—d) Introdueix frases purament exclamatives, de ponderació entusiasta, davant les quals se sobreentén algun dels verbs mireu, creieu, penseu, etc. Quan lo sol... s'alça..., a ella abans que a les altres masies..., li fa l'ullet riallós. Si n'és allavors de blanca! si n'és de bella allavors!, Verdaguer Jov. 136. Si me'n vaig sentir, d'elogis! Ruyra Parada 3.
    Etim.:
del llatí si, mat. sign. |||| 1, 2, 4.

5. SI adv., grafia ant.:
V. sí.

6. SI
Grafia arcaica aglutinada de s'hi (compost del pronom personal se i de la partícula adverbial hi). De ço que si tractà e si féu, Muntaner Cròn., c. 24. De roba que si bany o que si guart, Consolat, c. 66. Los quals si són enmiscuhits, Somni J. Joan 436.

adv. (ant. escrit si).
I. ant.
|| 1. Seguit de verb, equival a ‘així, d'aquesta manera’; cast. así. Dixem al bisbe: «No plorem... mas leuem-los del camp...»—«Sí'ns farem», dix ell, Jaume I, Cròn. 66. Digueren-nos... que'ns plagués de haver per recomanada la ciutat, e nós responguem que sí'ns hauríem, Pere IV, Cròn. 158. Sí't faràs tu, si perseueres en crueltat, Tirant, c. 338. E promès-li que sí faria, Serra Gèn. 36.
|| 2. Equival a ‘tant, en tal grau, tan’; cast. tanto, tan. Qui nafrarà, sí per una nafra com per moltes, esmèn li VI unces d'or, Usatges 54. Que'm tramatrà caval e armes... sí tost con yo lo y manaré, Graal 53. Gramayla scorxada..., sí n'és lo pèl anat | que ges un poy ferrat | tenir no s'i poria, Mariners 4.
|| 3. També, igualment; cast. también. No tan solament lo vostre servidor és a vós ubligat que us fassa gràcies e mercès d'aquest libre, que sí som de tots los béns... als quals serà aquest libre occasió, Llull Cont. 366, 26. E sí hi hach altres paraules que començauen ja de dir, mas nós ho uedam, Jaume I, Cròn. 20.
|| 4. Lligat amb la conjunció que, equival a ‘de manera que’ i ‘per això’; cast. de modo que. Quan los ffrares uiren que'l comte de Proença se n'era anat si que no'ls ho féu saber, enteseren..., Jaume I, Cròn. 14. Féu-nos calar per força e rodar tot aquel uespre... sí que uenguem en dret Acde, Jaume I, Cròn. 489. Faheren-lo cercar si que'l trobaren, Serra Gèn. Ne pren a mi que amor dehifique | si que d'aquell contentament vull traure, Ausiàs March lxxxvii.
|| 5. Serveix per a expressar un desig o per a formular un vot en testimoni del que un afirma; cast. así. Les belles dones... entre les quals aquella que fou tua, la qual de veritat yo no conexia, si jamés no l'agués conaguda!, Corbatxo 27. Abraçà-lo e dix: Sí Déus m'ajut, tu m'as vist ab los uylls uberts, Eximplis, i, 295. Veja la mercè vostra en què us poré ajudar, car sí Déus me done paradís, yo no us falliré, Tirant, c. 209. Sí Déu me dó honor, yo no sé quina cosa és amor, Tirant, c. 96.
|| 6. S'usa com a reforç expressiu, introduint una oració principal. a) Després d'una subordinada condicional; cast. entonces. Si la conjuncció privava enfre forma e matèria, sí's faria matèria e forma, Llull Cont. 317, 17. Si d'altre part no u sabés, sí m'o feren prou clar les tues paraules, Corbatxo 26. Entre los quals si may ne fou negú, sí són jo estat u d'aquells, Decam. i, 27.—b) Després d'una subordinada circumstancial (de temps, de manera, de causa, etc.); cast. entonces. Y ell estant servint-nos, sí'ns dix: Senyor..., Pere IV, Cròn. 266. Penssant-se que negun remey no podia donar a la sua voluntat, sí perdé lo meniar e lo dormir, tant que caygué en gran malaltia, Jacob Xalabín 1 vo. Cant lo prom antès asò, sí n'ach molt gran gog, Graal 53. Encara que haguéssets lo cor de ferre, si deuríets haver pietat de mon fill, Eximplis, i, 147.—c) Després d'una altra oració principal. E metem mà a tres guaytes fer; la una guayta sí era als genys e a les cledes, la altra sí era contra la porta de Barbelec... e la terça contra la porta de Portupí, Jaume I, Cròn. 82.
|| 7. Sí i segons: loc. prep., equival a ‘tal com’, ‘segons i conforme’; cast. tal como, conforme. Lo moliner deurà trempar la mola de son molí sí y segons lo amo del blat voldrà la farina, sí y segons lo gra és gros, dur, menut, Agustí Secr. 88.
II. || 1. Equival a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta abans o anticipant-la; cast. sí. a) Responent a una interrogació. Mossèn Bernat de Fenollar, ¿bé'l conexeu?—Senyora, sí, Somni J. Joan 368.—b) Pot anar acompanyat del verb indicador de l'acció que s'afirma (sovint introduït amb la conjunció que). E yo són axí maluyrada que no sia tant bella com n'Aytal? Cert sí só, Corbatxo 40. «¿Has vist el bisbe?—Sí que l'he vist».—c) Anticipant (amb la conjunció que) una afirmació en resposta a una interrogació suposada o sobreentesa. Ve l'horabaxa, y llavores, | ay!, llavores sí que plor, Guiraud Poes. 49. Idò sí: N'Aina Maria de Son Fil d'Or és lo que se diu tot una fadrina, Alcover Cont. 1. «Aquest noi sí que és valent!»—d) Usat absolutament, precedit de la conjunció que, substitueix per si sol tota una proposició afirmativa. Ja se veu que sí, Penya Mos. iii, 210. Digau que sí, Ramis Clar. 63.—e) Usat interrogativament per indicar sorpresa, reacció contrària, oposició. ¿Però ahont és lo jovent d'aquest ball?—Són de comissió. Ah, sí? Donchs jo estich de junta, Vilanova Obres, xi, 16.—f) Això sí: fórmula per a indicar una rectificació o un aclariment. Y se tiren indirectes, | axò sí, riguent, Penya Poes. 188.—g) Sí fa: fórmula intensiva d'afirmació (Mall., Eiv.). (Sobre els seus usos i documentació, V. fer, art. 1, V, a, b, c).—h) Sío no: fórmula disjuntiva per a resoldre una cosa en sentit afirmatiu o negatiu. Ara dieu-me, doncs, o sí o no, Alcover Poem. Bíbl. 36. Vulgarment s'usa també interrogant sí o sí, en lloc de sí o no. «Digues: ¿vols venir? ¿Sí o sí?»—i) Perquè sí: sense raó sòlida; sense fonament.—j) Per sí o per no: per un cas que s'esdevingui tal o tal cosa; per precaució del que pugui succeir.
|| 2. m. Mot d'afirmació, de conformitat o aprovació; cast. sí. Y axí's pot ben creure que sia possible | lo sí com lo no, segons va lo temps, Proc. Olives 378. A sa mare li fé dir tres sins y tres nons, Ignor. 75. Donar el sí: contestar afirmativament, favorablement a allò que algú demana. Es diu principalment del mot amb què una noia o dona manifesta l'acceptació de relacions amoroses. De ton pare tinc lo sí, | de ta mare la paraula, | i de tu no puc tenir | paraula bona ni mala, cançó pop. (ap. Serra Calend. folkl. 25).
    Etim.:
del llatí sīc, ‘així’. La forma si amb el valor de reforç que hem indicat en el I || 6, ja es troba en documents mig catalans mig llatins del segle XI, com aquest: Sicut superius scriptum est de te..., si o tenré et o atendré, doc. a. 1081 (RLR, iii, 279).