Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rubiol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RUBIOL (o robiol). m.
|| 1. Bolet blanc per damunt i negrós per sota, comestible, més saborós que el pebràs (Morella, Benassal).
|| 2. Peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de carn, brossat o confitura (mall., men.); cast. sopaipa. Es una menja típica de les festes de Pasqua. De robiols a la Catalana, Robert Coch 29. Ha enviat dos robiols de dues soles cuits a se pella, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 38). Per Vós, Mare, les darreres | panades i robiols, Dolç Somni 72.
|| 3. adj. f. Dona fluixota, mancada d'activitat (Palma). «Aquesta és una rubiol».
Rubiol: llin. existent a Passanant, Igualada, Àger, St. Martí de M., Gandia, etc. Existeix la variant Rubiols (Ador, Gandia, etc.).
    Fon.:
ruβiɔ̞́ɫ (Morella, Benassal, Sóller, Llucmajor, Inca, Men.); roβiɔ̞́ɫ (Manacor, Palma); rəβiɔ̞́ɫ (Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: rubiolàs, rubiolarro.—b) Dim.: rubiolet, rubioletxo, rubioleu, rubioló.—c) Pejor.: rubiolot.
    Etim.:
sembla venir del llatí *rŭbĕŏlu, ‘vermellet’. En l'accepció || 2 sembla que caldria relacionar-lo amb l'it. raviolo, però no és gaire segur, malgrat la semblança de significats. En documents medievals es parla del castellum Rubeolis. (a. 1040), existent en el comtat d'Urgell, i del puiolo que uocant rubiolo (a. 977), que Balari considera com a derivacions diminutives del llatí rubus, ‘esbarzer’ (cf. Balari Oríg. 188); però aquesta opiníó no sembla probable.