Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  orella
veure  2. orella
veure  orellà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORELLA f.
|| 1. Òrgan de l'oïda; el mateix sentit de l'oïda; cast. oído. Quals orelles purien oir les laors qui's pertanyen a vostra bonea, Llull Cont. 1, 20. Les mies orelles no s'agreugen de hoyr gran infàmia, Tirant, c. 322. Afalagant-me les orelles de mil remors de la Natura, Massó Croq. 8. Tenir bona orella: tenir fina l'oïda. Esser dur d'orella: tenir l'oïda poc sensible, sordejar.
|| 2. Làmina fibrocartilaginosa coberta de pell, situada a cada costat del cap, i que amb el conducte auditiu extern constitueix la part externa de l'òrgan de l'oïda; cast. oreja Que'l cervell li féu exir per les orelles, Muntaner Cròn., c. 134. Los ulls e les orelles són uniformes, Albert G., Ques. 83. Meteu-ho en les orelles de la dita bèstia, Flos medic. 61. ¿Com no li posa un cascabellet a cada orella?, Vilanova Obres, xi, 78. Orelles d'ase: orelles molt grosses. Orelles de porc: les que s'estenen molt en sentit lateral, penjant als costats del cap; també se'n diu orelles de pàmpol (mall.) o de ventall (or., occ.). A cau d'orella: acostant-se molt a la cavitat de l'orella, sobretot per a dir una cosa en veu baixa.
|| 3. Nom de diferents coses més o menys semblants, per llur forma o posició, a les orelles d'un animal; cast. oreja, asidero. Especialment: a) Aurícula del cor (Men.). Ses oreies d'es cor del porc, segons creença vulgar, no convé menjar-les, perquè diuen que el qui se les menja no sap guardar cap secret (Ciutadella).—b) Cadascun dels dos apèndixs que formen la part posterior del ferro d'un martell o d'una eina similar, oposada al cop o cara més massissa (mall.). Tres càvechs... lo u que li fall una orella, doc. a. 1435 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Aliam scarpram de oreyas, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 152).—c) Apèndix lateral d'un recipient, a manera d'ansa però sense estar perforada. Quatre scudelles ab orelles d'argent blanch, doc. a. 1413 (Inv. Anfós V, 151). Una scudella d'argent blanch ab dues orelles... Dos greals d'argent blanch ab orelles, doc. a. 1435 (arx. mun. d'Igualada).—d) Apèndix que sol haver-hi en les peces de metall destinades a esser subjectades a altres amb caragols, perquè es subjectin més fort.—e) Cada una de les dues peces o porcions laterals que formen la boca d'una botalada o d'un pico, en la terminologia nàutica.—f) Porció de pell que surt de cada costat de la sabata i serveix per a ajustar l'empenya del peu amb botons, sivelles, etc.; cast. majuela. Sabates sense lligams a les orelles, Vilanova Obres, iv, 99.—g) Orellera de l'arada (Cerdanya, Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Morella, Xàtiva, Mall.); cast. orejera. Hey posaren arades noves que només tenien una oreya, Ignor. 40.—h) Baga formada a cada costat del taló de l'espardenya i destinada a cosir-hi les vetes (Moianès, Vallès).—i) Tipus especial d'anella de ferro que en la cabeçada ve a parar prop de les orelles de l'animal (Barc., ap. BDC, xxii, 173).—j) Peça de ferro que en els camions ve a parar damunt les rodes i té per objecte fer-ne saltar el fang (Barc., ap. ibid.).—l) Peça de cuiro travessada per la barreta guia-tac, que hi ha lligada a cada extrem de la tira anomenada brida, en el teler mecànic.—m) Cadascuna de les dues puntes per on s'uneixen entre si les dues petxines bivalves.—n) Cadascuna de les dues primeres fulles que treu una planta.—o) Inclinació de l'ala d'un capell (St. Antoni d'Eiv.). «Aquest capell fa orella».—p) Orella de gat: panna de suro extremadament prima i inservible per a fer taps (St. Feliu de G., Palamós).—q) Orella de mul: figura que presenten les veles triquet i mitjana d'un llaüt quan llurs angles superiors surten un cap a babord i l'altre cap a estribord (Palma).—r) Orella de fadrí: desigualtat que resulta en aquells sembrats que són molt bons per les voreres i no ho són per enmig (Sineu). «Aquest sembrat fa orella de fadrí».
|| 4. imatge  zool. Mol·lusc gasteròpode nacrat del gènere Haliotis; cast. oreja de mar. S'anomena també orella de mar (or.), orella de moro (val.), orella de Venus (mall.).
|| 5. bot. a) Bolet de l'espècie Pleurotus ostreatus (BICHN, gener 1925).—b) Orella d'ase: planta borraginàcia de l'espècie Symphytum officinale (V. consolda || 1).—c) Orella d'ase: planta aràcia de l'espècie Richardia aethiopica, semblant al lliri d'aigua.—d) Planta aràcia de l'espècie Arum italicum.e) Bolet teleforaci amb l'aparell esporífer de color negrós, de l'espècie Craterellus cornucopioides.f) Orella d'ase: bolet de l'espècie Peziza onotica, de color groguenc rosat o ataronjat, de pedicel molt curt i empolsimat per damunt, i amb l'òrgan esporífer gros en forma d'orella.—g) Orella de bou: planta que creix a la vora dels aiguamolls, semblant de forma a l'orella dels bous (Súria, ap. Griera Tr.).—h) Orella de burro: bolet del gènere Cantharellus, negre, en forma de corn o trompeta, buit, prim com un paper, comestible, que es cria a la tardor pels llocs ombrius (Palamós).—i) Orella de capellà: lliri blau (segons Bausili, Flora Equalatensa, segle XVIII).—j) Orella de conill: bolet de les espècies Clitocybe infundibuliformis i Clitocybe cyathiformis, de barret cònic de color ocrós pàl·lid.—l) Orella de gat (or.) o Orella de moix (mall.): bolet de diferents espècies del gènere Helvella, i principalment l'H. crispa; és planer, negre per damunt, blanc per sota, molt gustós.—m) Orella de Judes: bolet de l'espècie Auricularia auricula-Judae, de color fosc, que es cria sobre els troncs dels saücs vells.—n) imatge  Orella de llebre: planta umbel·lífera de l'espècie Bupleurum rigidum, de tija rígida, fulles enteres coriàcies i flors grogues de pètals gairebé orbiculars (or., occ.); cast. oreja de liebre.o) Orella de llebre: planta alismàcia de l'espècie Alisma plantago, de rizoma bulbós, fulles radicals llargament peciolades, ovals lanceolades, i flors blanques o rosades en panolles verticil·lades; es troba abundant en els aiguamolls (Mall., Men.); cast. llantén de agua.p) Orella de llebre: planta labiada de l'espècie Phlomis lychnitis (val.); cast. candilera.q) imatge  Orella de llebre: planta lleguminosa del gènere Scorpiurus, sobretot les espècies Sc. subvillosa i Sc. sulcata, de flors grogues i llegums caragolats en espiral; abunda en els camps i camins de Mallorca i Menorca. L'orella de llebre | floreix d'un or groc, Salvà Ret. 92.—r) Orella de llebre: bolet de l'espècie Peziza leporina, de color groc fosc, poc pedicelat, de forma semblant a l'orella d'una llebre; és comestible (Mall.).—s) Orella de monja o de monjo: planta crassulàcia de l'espècie Cotyledon umbilicus-Veneris (or., occ.); cast. oreja de abad. (V. barretet || 3).—t) Orella d'ós: planta primulàcia de l'espècie Primula auricula, que es troba en la part septentrional de Catalunya des de la Plana de Vic fins als Pirineus; cast. oreja de oso.u) Orella d'ós: gesneciàcia pirenenca de l'espècie Ramondia Myconi, de fulles radicals abonyegades amb pèls llargs i foscos al revés, flors morades i fruit capsular.—v) Orelles de poll: bolet de l'espècie Pleurotus ostreatus (Labèrnia-S. Dicc.).—w) Orella de rata: planta de l'espècie Hieracium sericeum, de fulles radicals, denticulades i mucronades cobertes d'una pelussa blanquinosa, peduncles tomentosos i flors grogues (or., occ.); cast. pelusilla.x) Orella de rata: planta de l'espècie Teucrium polium (V. poliol).—y) Orella de rata: nom vulgar de la planta Acanthus mollis.z) Orella de rata: nom vulgar de la planta Cerastium cerastioides (Masclans Pl. 165).—aa) Orella de ratolí: planta lleguminosa de l'espècie Scorpiurus subvillosa, anomenada també orella de llebre.bb) Orella de ruc: planta de l'espècie Craterellus cornucopioides (Llagostera, ap. Masclans Pl. 165).
    Loc.
—a) Tenir orelles: tenir béns, possibilitats de pagar; literalment, possibilitat d'esser agafat (Mall.). Es diu irònicament referint-se als qui tenen solvència per a pagar els advocats, per a esser multats en gros, etc.—b) Dir o Parlar a l'orella d'algú: parlar-li inclinant-se molt prop de l'orella perquè només ell senti allò que li volen dir.—c) Esser tot orelles: escoltar molt atentament.—d) Badar o Parar les orelles o Parar l'orella: posar molta atenció a allò que altri diu, als sorolls que es poden percebre. Qui pot resistir el desig de sentir bategar tan aprop la vida sense caldre més que obrir els ulls i parar l'orella?, Massó Croq. 12.—e) Escoltar amb tanta orella, o amb un pam d'orella: escoltar amb gran atenció.—f) Donar o Prestar orella: escoltar favorablement. Al qual consell lo dit rey de Sicília donà horella, Pere IV, Cròn. 388. No dons orella al qui porta noves, Canals Carta, c. 34. Prestar la orella als maldients, Lacavalleria Gazoph.—g) Dreçar les orelles a algú, a alguna cosa: posar atenció a escoltar allò que diuen, allò que es deixa sentir. E yo drecí les orelles vers ell, Metge Somni iii.Alçar o Adreçar les orelles: posar-se a escoltar atentament.—i) Anar amb les orelles dretes, o Anar orella dreta, o orella alta: estar molt atent a allò que es diu, a allò que passa.—j) Acalar o Baixar les orelles: humiliar-se o cedir.—l) Arribar o Venir a les orelles d'algú: arribar a la seva coneixença per haver-ho sentit a dir. A les mies orelles és venguda la fama de una nova font, Alegre Transf. 43. Paraules que arribaven a les seues orelles, Penya Mos. iii, 207.—m) Enrogir-se o Tornar vermell fins a les orelles: envermellir-se molt de vergonya, de confusió.—n) Clarejar les orelles a algú: esser transparents de tanta magror.—o) Tenir orelles de llebre: esser molt fi d'orella, sentir-hi molt bé.—p) Tenir orelles de tàpia: esser molt dur d'orella (Empordà).—q) Tapar-se les orelles: procurar no sentir allò que altri diu, per trobar-ho indecent, insofrible.—r) Tenir les orelles plenes de cotó: no sentir allò que li diuen. També es diu Tenir les orelles de suro.—s) Tenir les orelles a compondre, o a ca'l ferrer: no sentir o fingir no sentir allò que li diuen.—t) Fer l'orella sorda, o orelles sordes, o orelles de cònsol, o orelles de marxant, o orelles de mercader: fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís.—u) Riure les orelles a algú: esser una persona molt alegre, de bon humor.—v) Xiular les orelles a algú: produir-se-li un soroll com de xiulet dins les orelles. Es diu, humorísticament, que quan sentim aquest xiulet, és senyal que algú parla de nosaltres en absència nostra.—x) Anar calent d'orella: estar un poc begut, alegre del vi.—y) Estirar l'orella al gat: jugar a cartes.—z) Estirar les orelles a algú: donar-li una correcció, renyar-lo o pegar-li per càstig.—aa) Escalfar les orelles a algú: igual que estirar-li les orelles.—bb) Donar una fregada d'orelles: estirar les orelles.—cc) Ensenyar l'orella: revelar involuntàriament una intenció amagada.—dd) Dur algú per l'orella o per una orella: obligar-lo a anar a un lloc o a fer alguna cosa contra la seva voluntat.—ee) Veure's les orelles: començar a sentir-se fort, salvat, després d'una malaltia greu o d'una altra situació perillosa.—ff) Penjar-se a l'orella d'algú: demanar-li coses amb gran insistència, importunant-lo.—gg) Veure les orelles al llop: trobar-se en greu perill, veure's en situació anguniosa.—hh) Tirar a algú una cosa entre cap i orelles: llançar-l'hi pel cap, amb intenció de fer-li mal.—ii) Tòrcer l'orella a qualcú: doblegar-lo, fer-li fer una cosa que no volia fer. Arribà a ser tant fort de morro, que ningú li podia tòrser sa oreya, Aguiló Rond. de R. 15.—jj) Banyar o Mullar l'orella a qualcú: vèncer-lo, superar-lo en alguna competició.—ll) Bufar o burxar a l'orella d'algú: parlar-li en veu baixa aconsellant-li alguna cosa d'amagat.—mm) Rompre o Trencar o Florir les orelles a algú: importunar lo molt dient-li coses, cantant, fent sorolls desagradables. «Ja tenc ses orelles florides de sentir-vos dir lo mateix».—nn) Matar el cuc de l'orella, o Fer es cuc de s'orella malalt (mall.): molestar molt amb la insistència d'una cosa que es repeteix. Vos dich que n'hi hauria per fer es cuch de s'oreya malalt an es sords y tot, Ignor. 1.—oo) Per una orella entra i per l'altra surt: es diu referint-se a algú que no presta atenció a allò que li diuen.
    Refr.
—a) «Les parets tenen orelles»: significa que de darrera les parets és fàcil sentir allò que algú diu, sense que aquest se n'adoni.—b) «Molta orella té l'ase, i no sap de lletra»: significa que no cal jutjar de les qualitats morals o intel·lectuals d'una persona pel seu aspecte o condicions externes.—c) «Qui porc cerca, ses orelles li grunyen» (Men.).—d) «A picada d'abella, cera d'orella».—e) «Qui no té nas, de les orelles ha goig».
    Fon.:
uɾέʎə, əwɾέʎə (pir-or., Barc., Sta. Col. de Q., Camp de Tarr.); uɾέјə, əwɾέјə (or., Maó); oɾéʎa (Cast., Val., Al.); oɾéʎɛ (Sueca, Alcoi); awɾéʎa (Andorra, Esterri, Isavarri, Boí, Pobla de S., Pont de S., Tamarit de la L., Tortosa, Calasseit); awɾéʎɛ (Sort, Tremp, Ponts, Balaguer, Fraga, Urgell, Ll., Vinaròs); oɾə́јə (Mall.); oɾə́ə (Sa Pobla); əwɾə́јə (Migjorn-Gran); uɾέɛ, əwɾέɛ (Maó); uɾə́ə, əwɾə́ə (Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: orellassa, orellarra, orellota, orellot.—b) Dim.: orelleta, orelletxa, orelleua, orelliua, orellina, orellona, orelloia, orellica, orellineta, orellinoia, orellí, orelló.
    Sinòn.:
— || 5 a, gírgola;— || 5 b, consolda, nualòs, matafoc;— || 5 d, cugot, candela, escandalosa, gresolera, peu de bou, sarriassa, xèrria;— || 5 e, orella de ruc, rossinyol, trompeta, vaqueta;— || 5 j, moixernó de tardor, pollerenca, tassa de bruc;— || 5 l, barretet, barretó;— || 5 n, llebrenca;— || 5 o, plantatge d'aigua;— || 5 u, borratja de cingle, morenera, fetge de roca;— || 5 w, pelosella.
    Var. ort.
ant.: aurella (Llull Arbre Sc. i, 159); oreyla (Llull Felix, pt. viii, c. 10); oreylla (doc. a. 1424, Priv. Ordin. Valls Pir. 262); horella (Flos medic. 224 vo); oreya (Marsili Cròn., c. 13; Aguiló Poes. 98).
    Etim.:
del llatí aurĭcŭla, mat. sign. || || 1, 2, dim. del llatí clàssic aure, mat. sign.

2. ORELLA f.
Vent poc fort, però intensament fred, que ve del Fluvià (Crespià, Esponellà).
    Fon.:
uɾéʎə (or.).
    Etim.:
del llatí *aurĕlla, dim. de aura, ‘oratge’.

ORELLÀ topon.
Poble situat en el cantó d'Oleta (Conflent).
    Etim.:
del llatí Aureliānu, derivat del nom personal Aurelius.