Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nora
veure  2. nora
veure  nóra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. NORA f.
|| 1. Muller del fill; cast. nuera. Eren les regines nores sues, Muntaner Cròn., c. 17. Ja sabeu vosaltres sogra e nora com se avenen, perquè si la una diu «bif», l'altra diu «baf», si la una diu «blancha és», l'altra diu «negra és», Sermons SVF, i, 216. Sogres ab nores sues totes ser crues, Spill 10544.
|| 2. Cap de budell molt gruixat del porc, que es farceix de pasta de botifarra negra (Eiv.). Després de farcida la nora y bollida en la olla, la sofregiràs, Penya Cuyna Mall. 41.
    Refr.
—a) «Nora, ni dins ni defora»: significa que les nores solen esser malvistes de les sogres (Calasseit).—b) «Amor de nora, aigua en cistella»: vol dir que la nora no sol estimar els seus sogres (Morella). —c) «A la filla, pa i cadira; a la nora, pa i fora» (Val., Alcoi); «A la filla, pa i figa; a la nora, pa i fora» (Vinaròs, Val.).—d) «Nora que no té sogra ni cunyada, se pot diu que no és casada» (Men.).—e) «Tots som de casa menos la nora» (Calasseit).—f) «La curiosa de ma nora, que amb les faldes trea l'olla» (Alcoi); «La curiosa de ma nora, que amb el faldar de la camisa va treure l'olla» (Borges Bl.); «La curiosa de ma nora, que treu merda de l'olla» (Val.): es diu referint-se a una persona que pretén de neta i curiosa, essent bruta i malcurosa.—g) «A tu t'ho dic, filla; entén-me, nora» (Mall.); «A tu t'ho dic, sogra; entén-te'n, nora» (Tortosa): es diu quan es fa un advertiment a una persona amb la intenció que serveixi per a una altra. Y «a tu dich filla, entén-t'hi nora», Somni J. Joan 642.
    Fon.:
nɔ́ɾə (pir-or., or.); nɔ́ɾɛ (Tremp, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); nɔ́ɾa (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val.); nɔ́ɾɔ (Al.); nɔ̞́ɾə (bal.).
    Sinòn.:
jove (especialment en el cat. or.).
    Etim.:
del llatí vg. *nŏra, mat. sign. || 1, format del clàssic nŭrus amb canvi de la ŭ en ŏ per influència de sŏcra, i amb adopció de la terminació -a per fer destacar el gènere femení del mot.

2. NORA f. ant.
Sínia. En fer adobar la dita nora e en adobar lo scacadell del dit molí, doc. a. 1468 (Arx. Gral. R. Val.). Per obs de fer cadufs a la nora del dit loch, doc. a. 1486 (mat. arx.).
    Var. form.:
nafora.
    Etim.:
de l'àrab naʿūra, mat. sign.

NÓRA
forma intensiva del negatiu absolut no, que s'usa contestant a l'afirmació intensiva sira. «Que sira!—Que nóra!» (Castellar de N., Rajadell, Avinyonet).