Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jonca
veure  jonça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

JONCA f.
Planta de l'espècie Cyperus longus, que es cria en els prats i llocs aigualosos; és semblant al jonc, però més curta (pir-or., Empordà).
    Etim.:
forma femenina de jonc.

JONÇA o JUNÇA f.
a) Planta liliàcia de l'espècie Aphyllantes monspeliensis, de tija prima, fulles reduïdes a escames basilars, flors blaves, fruit en forma de càpsula trilocular; cast. junquillo.b) Planta ciperàcia de diferents espècies del gènere Cyperus, i principalment el Cyperus olivaris, el C. longus (junça de cordellar), el C. esculentus (junça xufera) i el Cyperus difformis (junça bóva); cast. juncia, castañuela. De la junça sàpies que és de tal natura que si és beguda purga les pedres de la vexiga, Macer Erbes. Junça alaxendrina aytal la conexença que sian belles raells e ben blanas e palossas e deuen roçegar [=rossejar] e que sian ben faxugas e ben blanques en lo trench, e deuen esser rodonas, e que aien cames, e quant hom lo trencha deuen esser pus fforts que les altres, Conex. spic. 23. Junça marina aytal la conexença que sien belles raells e que no sian palosas he deuen esser ben negres de part de fore he de dintre blanques, e no és tan fort com l'altre de sabor, e que sia ben faxugua, Conex. spic. 23. De bardissa en bardissa | assaboreix la jonça que entapissa, Atlàntida vii.c) En les fàbriques de raspalls, una classe de pèl anomenat en francès chiendent i en castellà raíz de Méjico (Barc.).
    Fon.:
ʒónsə, ʒúnsə (or., bal.); ʤónsɛ, ʤúnsɛ (occ.); ʤónsa, ʤúnsa (Cast., Al.); ʧónsa, ʧúnsa (Val.).
    Etim.:
del llatí iŭncĕa, ‘pertanyent al jonc, semblant al jonc’.