Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  erb
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  ERB m.
Planta lleguminosa del gènere Ervum ervilia L., que fa uns grans semblants a les veces, però més petits, cantelluts i blanquinosos; cast. yervo, yero. Els grans d'erb són molt bons per al bestiar de llana i boví, al qual es donen en farinada; també són bon aliment per als coloms, que els mengen cruus i en sec. En canvi, és mal aliment per als porcs, que, si en mengen, es moren; i per als ases, que, segons creença vulgar, sofreixen el rebentament dels cascos si mengen erb.
    Fon.:
éɾp (Montsonís, Collfred, Igualada, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); έɾp (Pont de S.); έɾt (Vallès).
    Var. form.:
ert (Vallès); er (Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.:
del llatí ĕrvum, mat. sign.