Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMÍ m.
|| 1. Fruit aromàtic d'una planta umbel·lífera, de l'espècie Cuminum cyminum; cast. comino. Cargua de comí II solidos, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Item comí e anís, III de la carga de III quintals, Reua Perp. 1284. Sie picada ruda ab comí e sie mesclada ab roueyls d'ous, Tres. pobr. 23. Preneu mel clara e comins dels millors que trobareu, Dieç Menesc. i, 11. Anissos de comí: confitets composts d'un embolcall de sucre que cobreix un granet de la dita planta (or.). Té, encara'm trobo uns quants anissets de comí, A. Careta (Ilustr. Cat., 1904, p. 212).
|| 2. Planta umbel·lífera de l'espècie Conopodium denudatum Koch. (Cat.); cast. castaña de tierra. (Flora Cat. iii, 99).
|| 3. Comi de prat (Cat.) o comí de Madrid (Men.): planta umbel·lífera de l'espècie Carum Carvi L.; cast. comino de prado, alcaravea.
|| 4. Comí de Marsella o de Candia: planta umbel·lífera de l'espècie Seseli tortuosum L. (Flora Cat. iii, 60).
|| 5. Comí marrà o comí rústec: planta umbel·lífera de les espècies Laserpitium siler i Laserpitium prutenicum L. (Cat.); cast. comino rústico. Ab comins rústechs se feyen grochs, Quar. 1413, p. 239.
|| 6. Comí cornut: planta papaveràcia de l'espècie Hypecoum procumbens L. (Cat.); cast. zadorija. Es troba entre les collites i camps; floreix de l'abril al maig; el seu fruit siliquós té certa semblança a una banya, d'on li ve el nom per cornut.
|| 7. Llin. existent a Badalona, Barberà, Barc., Val., etc.
    Loc.
—a) No valer un comí: no valer res, esser dolent.—b) Prendre els comins a algú: cobrar-li malvolença, prendre'l de mal ull (Val.).
    Fon.:
kumí (or.); komí (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí cumīnu, mat. sign. || 1.