Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bufeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BUFETA f.
|| 1. a) Òrgan muscular membranós que tenen els vertebrats, en el qual es deposita l'orina segregada pels ronyons (Cat., Bal.); cast. vejiga.b) Dilatació del conducte hepàtic, en la qual es congria la fel; cast. vejiga de la hiel.c) Bufeta d'aire: cada un dels petits eixamplaments repartits per tot el cos dels insectes i que comuniquen amb les tràquees de la respiració; cast. vejiga de aire.
|| 2. Dit òrgan (|| 1 a) o altre recipient membranós ple d'un fluid (Cat., Bal.).
|| 3. a) Elevació de l'epidermis, davall la qual es congria un humor (Mall., Men.); cast. ampolla.b) Elevació de la superfície d'una cosa, com del pa mal cuit, de l'emblanquinat, etc.
|| 4. Bolet de l'espècie Bovista gigantea (Mall.). És quasi globós, llis i vellutat o cotonós, blanc de primer i que torna gris negrós; se fica a la terra amb una arreleta molt prima. No és gaire abundant.
|| 5. imatge  pl. Planta de la família de les solanàcies: Physalis Alkekengi L. (Cat.); cast. vejiga de perro. Se fa de 30 a 50 cm.; té el tronc angulós, les fulles peciolades, les flors solitàries i penjades, axil·lars o entre les fulles geminades, amb la corol·la blanquinosa, el fruit és rodó, vermell i lluent. També s'anomena bufeta de gos.
|| 6. Persona inflada, vanitosa (Men.).
    Fon.:
bufέtɛ (or., Maó); bufə́tə (Mall., Ciutadella).
    Refr.

—«Bufeta plena, aviat rebenta» (Manresa).
    Intens.:
—a) Augm.: bufetassa, bufetarra, bufetota, bufetot.—b) Dim.: bufeteta, bufetetxa, bufeteua, bufetona, bufetó.
    Etim.:
derivat dim. de bufa.