Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abatre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABATRE v. tr.
|| 1. Tirar a baix, fer caure en terra; cast. abatir, derribar. Anava per lo camp abatent cavallers. Muntaner Cròn., c. 192. E el primer colp ferí un cavaller francés ab la llansa e abaté'l mort en terra. Desclot Cròn., c. 6. Bé pot imponenta abatre, la tremontana, roures y pins, Cases A. Poes. 3. Abatre bellota (Maestr.): fer-la caure de l'alzina pegant amb una verga. Abatre metles (Mallorca): fer les caure de l'ametler pegant amb canya o verga.—a) Abaixar. E va abatre aquelles senyeres e mes aquelles del senyor rey de Arago, Muntaner Cròn. 136 Cap d'aquells ocells no va embrancar-se al nostre arbret, sinó que tots abateren el vol al seu peu, Ruyra Parada 67.—b) refl. Davallar, abaixar-se. De tant en tant [els coloms] cansats o perseguits pel falcó, s'abaten en cònic remolí. Rosselló, Many. 101.
|| 2. a) Fer perdre les forces físiques o morals; cast. abatir. Deixarse abatrer lo animo, Lacavalleria Dicc. Lo qui-s deixa abatre per la dissort y l'enuig, Aguiló Fochs foll. 143.—b) refl. Perdre les forces, decaure. Aixís Elvira se començava a abatre | sense esperança de trobar el repòs, Sagarra Caçador 130.
|| 3. Véncer, dominar, subjugar; cast. abatir. Cada vegada que per obediencia apareixia entre els homos, abatia l'heregia y el mon parlava d'ell amb gran respecte, Rosselló Many. 85
|| 4. Humiliar, abaixar la supèrbia o el poder. Aquells qui'ls van ab falsedats e ab maestries confon e abat, Muntaner Cròn. 283. La perfeccio de les pus altes intelligencies abat e derroca, Carroç Mor. Cons. 302.
|| 5. Despatxar, llevar d'enmig; cast. despachar. Abatia treball coum cincouante rateres, Saisset Coses i altres, 9.
|| 6. ant. Descomptar, restar una quantitat d'una altra; cast. restar. De les set parts que pertanyeria pagar... se leuen e s'abaten los dits triginta septem solidos, doc. any 1319 (Miret, Templers 394). Abat la altesa de la menor torra de la altesa de la major, Ventallol, Pract. merc. 17.
|| 7. refl. Minvar, disminuir d'intensitat; cast. decaer. «Es vent s'és abatut» (Mall.). La nuvolada s'era abatuda cap a l'horitzó de mar, Ruyra Parada 44.
|| 8. refl. Cessar en el comerç per impossíbilitat de satisfer els pagaments i obligacions; cast. quebrar. Qviscun cambiador qui s'abatrà, o qui ja sia estat o sie abatut, que null temps tinga Taula de Cambi ne algun Offici nostre, a. 1299 (Const. Cat. 420). En aquests capitols no sien entesos ne empresos negun confrare ne confraressa qui s'abatés per deutes, doc. a. 1401 (Col. Bof., xli, 197).
|| 9. intr., nàut. Separar-se un vaixell cap a sotavent de la derrota que fa, per causa de l'impuls de la mar, del vent o de la correntia (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
əβátɾə (pir-or., or., bal.); aβátɾe (occ., val.).
    Conjug.:
igual que la de batre.
    Etim.:
del llati vg. adbattĕre, que apareix en la Lex Salica (Bourciez, Élém. de Ling. rom., n.o 75), format damunt battuĕre, ‘batre’.