Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vega
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VEGA f.
|| 1. ant. Extensió de terra baixa, plana i fèrtil; cast. vega. No gosam albergar en la begua [sic] de Xèricha..., e'ls moros uedauen que no osauen entrar los chrestians a la bega, Jaume I, Cròn. 153. Don Pedro de Castella qui morí en la vega de Granada, Pere IV, Cròn. 27. Veuhen... de tots los quatre costats de dit monestir la vega tan alegre y delectable, Canyelles Descr. 400. En les vegues plantades de tarongers, Caselles Mult.135. Vega o cam pla: Campus, Torra Dicc.
|| 2. a) Anar a vega: anar al camp a fer-hi una menjada (Men.).—b) Fer una vega: fer una sortida al camp i una menjada a l'aire lliure; la mateixa menjada (mall., men., eiv.). Per lo gasto de una vega feren los honors Batle, Regidors, Rector y altres senyors, doc. a. 1728 (Hist. Sóller, ii, 480). Per demà anar a fer vega, Penya Poes. 109. Teníem aquesta sagaia per afegir a sa vega que hem fet, Rond. Eiv. 65.—c) Sortida al camp per divertir-se, per descansar (mall., men.); cast. jira. Ses vegues me servexen per cercar fòssils, Ignor. 47.—d) Fer vega: deixar d'anar a escola per anar a jugar o a divertir-se (Mall.); cast. hacer novillos. A s'escola continuament feyan vega, Aguiló C., Rond. de R. 13.—e) Anar de vega: anar de bauxa, divertir-se lliurement (Mall.); cast. ir de parranda. «No hi ha dia més alegre | que un dissabte dematí, | perque ja sap un fadrí | que es vespre ha d'anar de vega» (cançó pop. Mall.). Conversaven de les que havien fetes anant de vega per la vila, Rosselló Many. 218.—f) Anar de vega: anar calent sexualment un animal femella (Mall.); cast. andar movida.g) Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar (mall., men.); cast. banquete, goce, delicia. Quina vega si té alatxeta!, Aguiló Poes. 174. Ses rates i dragons fan vega de lo meu, Rosselló Valldem. 61. «¿No trobes que és bona vega | espigolar prop de mar, | i de tant en tant mirar | colque barqueta qui neda?» (cançó pop. Artà, ap. Tres. Avis, 1928, p. 119). «Ous i bunyols | frits amb mantega; | oh quina vega | per noltros tots sols!» (cançoneta infantil de Menorca).
    Refr.

—«Qui va a vega, no sopa» (Men.).
    Fon.:
véɣə (bal.).
    Etim.:
en l'accepció || 1, vega sembla venir d'una forma pre-romana *ibaica que devia significar ‘terra a la vora d'un riu’ i seria derivada del basc ibai ‘riu’ (cfr. Corominas DECast, s. v. vega, i J. Hubschmid en ELH, i, 458). El mot vega amb aquest significat ha desaparegut del català, i els casos en què apareix documentat en català antic són probablement castellanismes o aragonesismes: en el Llibre del Feyts de Jaume I es tracta de l'horta de Xèrica, poble de llenguatge aragonès, i en la Crònica de Pere el Cerimoniós es tracta de la vega de Granada; el document del segle XVII reproduït per Canyelles pertany a una època de fonda castellanització, i el text modern de Caselles està en el mateix cas. En la toponímia catalana el mot Vega és molt escàs (cfr. J. Hubschmid en ELH, i, 458, que cita tres topònims Vega que figuren en un mapa topogràfic i que caldria comprovar). En les accepcions del || 2, el mot vega és vivíssim a les tres illes Balears, i, sense tenir la seguretat que l'origen d'aquest vega sigui el mateix del || 1, el posam en el mateix article perquè és molt possible que sigui originàriament el mateix mot: de la idea de ‘camp fèrtil i ric d'aigua’, que és fonamentalment el vega || 1, pot haver se format fàcilment la locució anar a vega, ‘anar a un camp a fer-hi una menjada’, i d'aquesta locució poden haver sortit les altres (fer una vega ‘fer una sortida al camp’, ‘fer una menjada a l'aire lliure’; fer vega d'una cosa, ‘fruir-ne molt, prendre hi un gran gust’; anar de vega, ‘divertir-se’, ‘faltar a escola’, ‘sentir ardor sexual’).