Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  titlla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TITLLA (o titla). f.
|| 1. Ratlleta que es posa sobre o sota una lletra com a signe diacrític o d'abreviació; cast. tilde. Tille en la escriptura: Titulus, apex: Tilde en la escritura, Nebrija Dict. Tilla de lletra: Hic Apex, Lacavalleria Gazoph. Son nom és una titlla al peu del nom de les ciutats superbes, Verdaguer Montseny 65. No deixar cap titlla: no mancar-hi res, ni la cosa més insignificant.
|| 2. Nota correctiva o desfavorable; cast. tilde. «En tot has de posar la titlla; no estàs satisfet mai!».
|| 3. Quantitat ínfima d'una cosa; cast. pizca. «No fa ni una titla d'aire» (Empordà). No tenia ni tilla de tabac, Víct. Cat., Vida 219.
    Fon.:
tíʎʎə (Barc.); tíɫɫə (Empordà, Bal.).
    Var. form.:
titlle o title (m.): No's veia ni una brometa | ni fea un til-le de vent, Serres Poes. 35.
    Etim.:
del llatí tĭtŭlu, ‘títol’ o potser postverbal de titllar.