Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tardor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TARDOR f.
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre; cast. otoño. No hi ha cosa millor que la herba que ve als prats a la tardor, Agustí Secr. 166. Los aucellets hi canten primavera y tardor, Verdaguer Idilis. Es una hermosa i tranquila | vesprada de la tardor, Llorente Versos, i, 232. L'augusta porta | oberta al vent de la tardor estava, Costa Poes. 49.
    Refr.
—a) «A la tardor, el dia porta espardenyes»: es diu perquè el dia a la tardor ja és curt (Empordà).—b) «La tardor porta tristor» (Blanes).—c) «Pluja de tardor, fa el millor saor» (BDC, xviii, 305).
    Fon.:
təɾðó (pir-or., Borredà, Gombreny); təɾðú (Perpinyà, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Oleta); taɾðó (Sort, Vall de Barravés, Organyà, Oliana). Aquestes són les localitats i comarques on hem recollit el mot tardor com a vocable viu i popular. Literàriament s'usa a totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, on el nom popular d'aquesta estació de l'any és primavera d'hivern (val.) o primavera de s'hivern (bal.).
    Sinòn.:
autumne (poètic), primavera d'hivern, santmiquelada.
    Etim.:
del llatí tardatiōne, ‘tardança’. La prova d'aquest origen és la forma tardaó existent en el català occidental. La grafia tardor amb -r final es funda en una confusió del sufix -ó procedent de -ōne i el sufix -ó procedent de -ōre. De totes maneres cal acceptar la grafia tardor com a arrelada dins la llengua literària, sobretot pel fet d'existir derivats com tardoral i tardorenc que ja tenen la r derivativa com si realment el mot tardor procedís d'un mot llatí acabat en -ōre.