Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tardor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARDOR f.
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre; cast. otoño. No hi ha cosa millor que la herba que ve als prats a la tardor, Agustí Secr. 166. Los aucellets hi canten primavera y tardor, Verdaguer Idilis. Es una hermosa i tranquila | vesprada de la tardor, Llorente Versos, i, 232. L'augusta porta | oberta al vent de la tardor estava, Costa Poes. 49.
    Refr.
—a) «A la tardor, el dia porta espardenyes»: es diu perquè el dia a la tardor ja és curt (Empordà).—b) «La tardor porta tristor» (Blanes).—c) «Pluja de tardor, fa el millor saor» (BDC, xviii, 305).
    Fon.:
təɾðó (pir-or., Borredà, Gombreny); təɾðú (Perpinyà, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Oleta); taɾðó (Sort, Vall de Barravés, Organyà, Oliana). Aquestes són les localitats i comarques on hem recollit el mot tardor com a vocable viu i popular. Literàriament s'usa a totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, on el nom popular d'aquesta estació de l'any és primavera d'hivern (val.) o primavera de s'hivern (bal.).
    Sinòn.:
autumne (poètic), primavera d'hivern, santmiquelada.
    Etim.:
del llatí tardatiōne, ‘tardança’. La prova d'aquest origen és la forma tardaó existent en el català occidental. La grafia tardor amb -r final es funda en una confusió del sufix -ó procedent de -ōne i el sufix -ó procedent de -ōre. De totes maneres cal acceptar la grafia tardor com a arrelada dins la llengua literària, sobretot pel fet d'existir derivats com tardoral i tardorenc que ja tenen la r derivativa com si realment el mot tardor procedís d'un mot llatí acabat en -ōre.