Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sequia
veure  sèquia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SEQUIA f.
Sequedat de temps, manca de pluja; cast. sequía. Sap si hi ha saó pels camps, si fa sequia, Sagarra Caçador 92.

SÈQUIA o SÍQUIA f.
|| 1. Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc.; cast. acequia. La cèquia de la ayga dels molins qui ven a Barcelona, manam que negun hom no y toc per negun temps, text del segle XIII (Anuari IEC, i, 294). Metem los aragoneses d'una part e els cathalans de l'altra, e la cèquia era en mig, Jaume I, Cròn. 67. Segurament que, si no fossen les cèquies qui eren entre amdues les hosts, que'l dit senyor infant haguera brocat sobre ells; mas les cèquies e les aygues eren tan grans al mig d'ells, que no u pogueren fer, Muntaner Cròn., c. 13. Si per auentura aquela cèquia o aquel ayguaduyt couendrà a escurar o a escombrar, deu posar ço que d'aquela cèquia o ayguaduyt traurà o escurarà per les hores d'aquela cèquia, Cost. Tort. III, xi, 14. Era's affangat ab lo cavall en una cèquia, Pere IV, Cròn. 183. Turtuges d'aygua de aquelles que's fan en les síquies, Flos medic. 58. Feu-li souint saltar síquies, Dieç Menesc. ii, 7. Se'n va a cercar aigua de la cíquia, Rosselló Many. 175. Sèquia mare o sèquia major: la sèquia més ampla, que pren l'aigua directament del riu i la transmet a les sequioles per repartir-la als terrenys de regadiu. Sèquia fillola: sèquia secundària, que pren l'aigua de la sèquia mare.
|| 2. Excavació llarga i estreta, feta en el terreny de conreu, per a plantar-hi ceps o altres plantes (Gandesa, Mall.); cast. zanja.
|| 3. Rodera, solc marcat a terra pel pas de les rodes de carro (Eiv.); cast. rodada.
|| 4. Concavitat llarguera d'un objecte, com de la rella de llaurar (Eiv.).
    Var. form.
(dial.): segla. La cantarella de les segles saltant els murs dels bancals, Virós 100.
    Fon.:
sékiə (Conflent, Eiv.); sékiɛ (Urgell, Falset, Gandesa Sueca); sέkiæ (Maella); sέkia (Tamarit de la L., Tortosa); sékia (Mequinensa, Valljunquera, Morella, Cast., Val., Gandia); síkiə (or., men.); síki (mall.); séggia (Vall d'Àneu); séggla (Andorra, Pont de S., Senterada, Pobla de S.); ségʎa (Senet); ségglɛ (Tremp, Urgell, Ll.); séklɛ (Balaguer); sékla (Montardit).
    Intens.:
—a) Augm.: sequiassa, sequiarra.—b) Dim.: sequieta, sequietxa, sequieua, sequiona.—c) Pejor.: sequiota.
    Etim.:
de l'àrab sāqiya, mat. sign. ||1.