Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pinetell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINETELL m.
|| 1. Pi petit (Ross., Ripoll, Bagà, Pobla de L., Vallès, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Tortosa, Alcoi, Men.); cast. pinillo. Entre lo Muntanyar blanch e los pinatells de la platja de València hixqué un peix mular mort, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). Bé n'aixafa de murtres i pinatells, Canigó v. a) El pi que té la fusta més roja que el pi ordinari; és fusta falsa (Llucena).
|| 2. Lloc plantat de pins joves (Conca de Barberà); cast. pinarejo. a) El Pinatell: partida rural del terme de Montblanc.—b) Poblet agregat al municipi de Rojals.
|| 3. imatge  Bolet comestible, de les espècies Lactarius deliciosus i Boletus edulis, de color groc per sota i vermellós amb franges circulars de diferent coloració per damunt, que creix en la part ombrívola de les pinedes a la tardor i si el toquen segrega un suc vermellenc (Ripoll, Garrotxa, Gironès, Empordà, Pla de Bages, Solsona, Igualada, Vallès, Penedès, Sta. Col. de Q.). Segons Masclans Pl. 176, s'anomenen també pinetell les espècies Boletus aereus, B. torosus, B. luteus (Berga), B. granulatus i B. Boudieri (Barc.), B. bulbosus (Barc., Vallès, Catalunya occidental) i Lactarius sanguifluus (nord-est de Catalunya), i pinetell bord el Lactarius torminosus.
Pinetell: llin. existent a La Cellera de Ter, Hortsavinyà, Sta. Col. de Q., etc.
    Fon.:
pinətéʎ (pir-or., or.); pinatéʎ (occ., val.).
    Var. form.:
pinotell.
    Etim.:
derivat dim. de pi, amb el sufix -ell i un sufix-infix que no es veu clar si és -et o -at, encara que la pronúncia occidental i valenciana pinatell inclina a favor del sufix -at.