Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. panada
veure  2. panada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PANADA f.
|| 1. Gran quantitat de pans (Mall., Men.)
|| 2. Menjada abundant de pa (Men.).
|| 3. Pasta cuita de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura; cast. empanada. Fem manament a un fill de cavaller que degués pendre les panades que devíem sopar, embolicades en una tovallola, Pere IV, Cròn. 254. Molta vianda de pasta, ab bon formatge, e panades de colomins e de polls, han axí per fruyta, Metge Somni iii.
|| 4. Figa dins la qual hi ha una ametlla o una nou (Ll., Gandesa).
|| 5. Truita d'ous (Pallars); cast. tortilla.
|| 6. Formiguer (Montbrió del Camp, ap. Griera Tr.).
|| 7. El salanc (Agullana, ap. BDC, xiii, 131).
|| 8. Sensació de feixuguesa a la boca del ventrell, produïda principalment per un retgiró, per una indigestió (Conca de Barberà, Camp de Tarr.). «Vaig tenir un susto i m'ha quedat una panada».
|| 9. Fer panada: interrompre's la feina de la batuda a causa de la pluja (Empordà, Lluçanès, Moianès, Ll., Urgell, Segarra, Penedès). Blat de panada: blat batut que per la pluja es fa com a pasta i es pot netejar difícilment; cast. encamado.
|| 10. fig. Afalac fals, mostra fingida d'estimació (Alaró).
|| 11. fig. ant. Cosa amagada; conspiració. Dels peccats, quanta panada, quanta mala bugada hi apparrà!, St. Vicent Ferrer, Sermons (ap. Ribelles Biblgr. i, 338). E veureu quina panada de momos negres, Coll. Dames 866.
|| 12. fig. Cop violent, sobretot amb la mà, per a agredir (Sineu); cast. trompazo. «T'enflocaré una panada».
    Cult. pop.
—Les panades són pastes que es fan i mengen generalment per la Setmana Santa i per Pasqua florida. A l'Urgell, al Pla de Lleida i la Segarra, solen tenir forma aproximadament triangular curvilínia o de mitja lluna i contenen espinacs, panses i pinyons. Al Maestrat les panades són una mena de coques amb pomes o retalls de poma. A Mallorca hi ha panades de carn, de peix i de verdura, i tenen forma de capses cilíndriques no gaire altes, amb tapadora de la mateixa pasta. Les panades de carn de Mallorca, o similars, a Menorca s'anomenen formatjades, i el que els menorquins anomenen panades són peces de pasta molt més grosses que les formatjades i de forma diferent, més aviat semicircular. Les millors i més típiques panades de carn són les de carn de be fetes per Pasqua florida, que és l'època en què la carn del bestiar de llana és més saborosa.—Hi ha pobles de Mallorca on es conserva el costum d'anar els joves de casa en casa a «captar ses panades» cantant cançons al·lusives a la festa de Pasqua o a la gent de la casa que visiten. Com a mostra de les moltes cançons populars que es canten en aquesta ocasió de captar ses panades, transcrivim aquestes: «En aquesta casa honrada | ja comença a sortir fum; | ja deuen encendre es llum | per donar-mos sa panada». «Panada mos heu de dar | de xuia ben atapida: | si deis que no és beneïda, | noltros menam s'escolà». «Si no mos donau panada, | no la vos agrairem; | a sa vostra filla direm: | Ratada, més que ratada!»«Fadrina que mos darà | panada grossa bastant, | la farem seure davant | en es ball, quan hi vindrà». «Ses al·lotes d'es molí, | sols no saben fer panades; | ell hi posen per taiades | ous nials de sebel·lí».
    Fon.:
pənáðə (or., bal.); panáðɛ (Ll., Urgell, Vinaròs); panáða (Benassal); paná (Val., Sueca).
    Intens.:
—a) Augm.: panadassa, panadarra.—b) Dim.: panadeta, papadetxa, panadeua, panadiua, panadona, panadó.—c) Pejor.: panadota, panadot.
    Etim.:
derivat de pa.

2. PANADA f.
Llobada.
    Etim.:
del llatí *pandāta, derivat de pandus, segons Coromines Card. 253.