Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jovença
veure  jovençà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JOVENÇÀ, -ANA m. i f. i adj.
|| 1. m. i f. Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni (Manacor, Llucmajor, Santanyí); cast. recién casado. «Jovençana, ballau bé | i s'homo vos mirarà, | i si ballau bé, dirà: | Encara se'n sap desfer!» (cançó pop. Mall.). «Jovençà, ¿com vos campau | amb sa vostra jovençana? | De set dies sa setmana, | diuen que sis la tupau | i s'altre la barrejau. | ¿Quin possible és viure sana?» (cançó pop. Manacor). I an es dos jovensans que los prova de tot sa nova vida, Alcover Cont. 33.
|| 2. m. i f. Persona jove, núbil (Barc., Palma, Alaró, Binissalem); cast. mozo, moza. Aidaven les jovençanes | a treure l'aigua del pou, Alcover Poem. Bíbl. 18. Un jovençà, després de saludar la família de la seva enamorada, s'acosta, en la seva tolerada privadesa, a la noia, Carner Bonh. 95.
|| 3. adj. Jove; propi de la joventut; cast. juvenil, joven. «Tant com jovençà no ho és, però no és vell encara» (Pineda). Encara li riu als ulls | la conquesta jovençana, Maragall Obres, i, 134.
    Fon.:
ʒuβənsá (or.); ʤoβensá (occ.); ʒovənsá (mall.); ʒuvənsá (men.).
    Intens.:
jovençanet, -eta; jovençanot, -ota.
    Etim.:
del llatí vulgar *iuvenciānu, derivat de iuvencu, ‘jovenet’.