Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. esquirol
veure  2. esquirol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ESQUIROL m.
|| 1. imatge  Mamífer rosegador, que té el cos d'un pam de llargària i una cua molt ampla i pelosa, és de color pardós fosc per l'esquena i blanquinós pel ventre, i té les cames posteriors molt fortes que li permeten saltar d'un arbre a l'altre; és l'espècie Sciurus vulgaris; cast. ardilla. Tot primerament curam de conills, lo centenar vestit... Item lo centenar dels esquirols, vestit atressí, Reua Perp. 1287. Mànagues forrades... de vebres, de squirols, de britanys ne d'altra palliceria, doc. a. 1401 (Balari Dicc.). Una cadeneta de squirol ab son collar, doc. a. 1412 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Yo'l veig molt conforme al bon esquirol, | que stant a la pluja, a l'ayre y al sol | s'adarga hi's cobre tostemps ab la cua, Proc. Olives 306. Un jove que, del matí a la nit,... s'enqueferava com un esquirol, Pons Auca 34.
|| 2. Mena de llebre més petita i corredora que les altres, Lepus mediterraneus, que té emperò les cames més llargues que les llebres ordinàries i fa salts molt vigorosos d'un lloc a l'altre (Mall.).
|| 3. adj. (Bou o vaca) que té el color d'esquirol (Puigcerdà, Bagà, Empordà).
|| 4. fig. Persona molt bellugadissa (Cat., Mall.); cast. taravilla, argadillo.
|| 5. Baldufa (Val.); cast. trompo, peonza.
|| 6. Baldufa que no balla assentada, sinó que fa salts i no s'atura ballant en el mateix lloc (Mall.). Ballar esquirol: ballar la baldufa desigualment i fent contorsions (Llucmajor).
|| 7. imatge  Eina de sabater, molt semblant a l'alena, de la qual es distingeix per tenir el pla de la punta en el mateix sentit del pla que descriu l'arc de la fulla, mentres que l'alena té la punta en sentit invers (Cat., Val., Bal.); cast. tranchete, estriche.
|| 8. Nom satíric que es dóna als habitants de Cervià (Arx. Trad. i, 152).
|| 9. topon. L'Esquirol: nom vulgar i un xic satíric del poble anomenat oficialment Santa Maria de Corcó (Plana de Vic).
|| 10. Operari no associat al gremi, o que segueix treballant quan els obrers agremiats s'han declarat en vaga; cast. esquirol. Guerra an ets esquirols, axò és, an aquells germans vostros, es trebayadors que, en ús des seu dret, axí com voltros voleu fer vaga, ells volen fer feyna, Aurora 263.
Esquirol: llin. existent a L'Escala, Albesa, Alguaire, Masnou, Alella, Barc., Vilan. i G., Fontrubí, Gandesa, etc.
    Refr.

—«A L'Esquirol, no hi entren per mar ni per terra»: es diu perquè el poble de L'Esquirol està a un paratge molt rocós, on no es troba gairebé gens de terra.
    Fon.:
əskiɾɔ́ɫ (or., bal.); askiɾɔ́ɫ (occ., val.).
    Var. form.:
esquiroll (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya). Cum pellibus sutils de squirolls, doc. a. 1361 (Manual del Vicariat General de Gir.).
    Intens.
—a) Augm.: esquirolàs, esquirolarro, esquirolot.—b) Dim.: esquirolet, esquiroletxo, esquiroleu, esquiroliu, esquiroló.
    Sinòn.:
— || 1, farda (val.).
    Etim.:
del llatí vulgar *scuriolus, mat. sign. || 1, dim. de *scurius, forma vulgar substitutiva per metàtesi de skiurus (cf. REW 8003 i BDC, xxiv, 168). Confirmen l'existència d'aquella forma en llatí vulgar les romàniques prov. esquirou, arag. escrihuelo i esquiruelo, ital. scoiattolo, etc.). L'accepció || 10, d'obrer no agremiat, prové d'un fet ocorregut durant la segona meitat del segle XIX: a la vila de Manlleu els teixidors treballaven cadascú a casa seva per compte dels fabricants; aquests muntaren un edifici perquè els operaris teixidors hi anassin a teixir a hores fixes; els teixidors manlleuencs no hi volgueren anar; aleshores els fabricants envidaren els teixidors de L'Esquirol (Santa Maria de Corcó), i aquests consentiren a anar-hi a treballar, amb la qual cosa concitaren la indignació dels obrers manlleuencs, qui els insultaven amb el nom d'esquirols per esser nadius del poble d'aquest nom. El mot esquirol amb aquest significat ha passat del català a l'espanyol, on és avui d'ús general sempre que es parla de vaguistes i no vaguistes.