Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espill
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESPILL m.
|| 1. Mirall (occ., val.); cast. espejo. a) En sentit material: En l'espill pregon e cavat appar la ymage fora del spill..., vaem que spill cavat fa la cara axí grossa e leja que és faresa, Eximenis Angels 89 (Aguiló Dicc.). Elles primerament se meten davant un gran e clar espill, Metge Somni iii. Quant se desperten | l'espill concerten | per oratori, Spill 5369. Aquí veu una donzella qui's pentinaua e staua's mirant en l'espill. Tirant, c. 395. Mirau-vos, mossènyer, un poch al espill, Proc. olives 230. Espill de foc: (ant.) vidre d'augment? mirall convex? Lo dit de la mà no és tan gros com se mostra en l'espill de foc, Vida polít.—b) En sentit figurat: Que tal espill ha haüt del senyor rey son pare, Muntaner Cròn., c. 292. En cascuna prouíncia posà una notable ciutat e principal, qui és lum e spill de totes les altres, Eximenis II Reg., c. 22. Los mals y perills que los altres fan y passen, deuen esser mostra y espill pera guardar-nos, Isop Faules 55. Sa image contempla esbalahida en los espills del aygua, Llorente Versos, i, 58. Prendre espill: (ant.) prendre mostra o exemple. Conech que a esguart de Jesu Christ, ell no era res, de què's millorà molt prenent spill d'ell, Pere Pasqual, Obres, i, 68.
|| 2. nàut. Superfície llisa de la popa de les embarcacions grans, en la part exterior de llur buc, damunt la qual es sol escriure el nom de l'embarcació i la localitat on està matriculada (Amades-Roig Voc. Naveg.). Tàlem de les barques de pescar (Barceloneta).
|| 3. ant. Talaia; torre de guaita; segons Balari Oríg. 285.
|| 4. topon. Espills: poblet agregrat al municipi de Sapeira (Conca de Tremp).
    Fon.:
espíʎ, aspíʎ (Bonansa, Pont de S., Balaguer, Fraga, Tamarit, Ll., Pena-roja, Tortosa, Maestrat i tot el País Valencià).
    Intens.:
—a) Augm.: espillàs.—b) Dim.: espillet, espilliu.—c) Pejor.: espillot.
    Sinòn.:
|| 1, mirall (a tot el català oriental, part de l'occidental i en baleàric).
    Etim.:
del llatí spĕcŭlu, mat. sign. || 1.