Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desperjurar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DESPERJURAR v. ant.
Perjurar. a) intr. En los alfóndechs ni en los obradors... no y tracta hom quax sinó de vendre e de comprar e de jurar e desperjurar, Llull Cont. 113, 13. Sa mercaderia falsar e per aquella desperjurar, Llibre de tres, 55.—b) tr. Ab foyla oració desperjures Déu, Llull Mil Prov. 446.—c) refl. Contra aquest manament fan tots aquells e aquelles qui juren sens necessitat e qui jurant menten e 's desperjuren, Llull Doctr. inf. Qui ab enginy jura, ab enginy se desperiura, Hist. Troy. 303.
    Etim.:
de perjurar, prefixat amb des- per intensificar el sentit negatiu i pejoratiu del vocable.