Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  calca
veure  1. calça
veure  2. calça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CALÇA f.
|| 1. ant. Peça de vestit que cobria el peu i la cama, ajustant-se al contorn d'aquesta; cast. calza. Es deia quasi sempre en plural, les calces, i segons les èpoques eren dues peces separades o formaven tot un cos, en el qual cas es cordaven devés la cintura. Et ipsa mea capa et ipsas meas calces et ipsum meum superpellicio, doc. Urgell, a. 1055 (BABL, vi, 357). En Quemdiriahom se calçà calces vermelles que aportaua, Llull Felix, pt. viii, proemi. En les cames porten hunes calses de cuyro, Desclot Cròn, c. 79. E calces del dit drap, sens sabates, Pere IV, Cròn. 154. Apres d'aço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates, Ordin. Palat. 272. Porten les çabates sobre les calces, Metge Somni iv. Tapins e gants, calçes de grana, tinch vna caxa, Coll. Dames 144. Unas calses de cordellat, blanques, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40).—a) Calces amb braguella: les calces d'home que cobrien des dels peus fins a la cintura i tenien una bossa en la part anterior; cast. calzas con bragueta. Feram un sayo papal y vnes calses ab braguella, Cobles crich crach.—b) Calces tirades: Unes calces tirades ab les coltellades de vellut, Inv. Bertran.—c) Calces a la contraya. Vnes calses tirades a la contraya, doc. any 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—d) Calces a la greguesca: Vnes calses enrojades tallades a la gargarescha [sic] gornida de transilla, doc. a. 1573 (arx. de Sta. Col. de Q.). Vnes calses de ros a la garguescha gornides de transilla morada, ibid.—e) Calces flandeses. Cuxots y sagnies de calces flandeses, Brama llaur. 118.—f) Calces trepades. Item vnes calces negres trepades, doc. a. 1557 (arx. de Sta. Col. de Q.).—g) Mitja calça: calça que cobria el peu i la cama fins al genoll. Un parell de miges calces blanques, doc. a. 1518 (Miret Templers 577).—h) Calces de ferro: peça de ferro que cobria el peu i la cama del guerrer. Calçes de ferro son donades a cauayler per tenir segurs sos peus e ses cames, Llull Cavall. 24. Uestim-nos un gonio e calçam-nos les calçes del ferre en peus, Jaume I, Cròn. 227.—i) Calça de ferro: anella de ferro més o menys ampla que els catius portaven a la cama; cast. calza, grillo. Laltre moro... porta una calsa ampla de ferro en la cama squerra, doc. a. 1417 (BSAL, vii, 392). Que els catius deguen portar a la cama un ferro o calsa de pes de vuyt lliures, doc. a. 1399 (BSAL, ix, 243).
|| 2. Peça de vestit que cobreix el peu i la cama, ajustant se al contorn d'aquesta, generalment fins més amunt del genoll (Fraga, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Val., Al., Mall., Men., Alg.); cast. media. Son de moda passada com sas calsas amb codrillo, Aguiló Poes. 161. Com la neu blanca, ta calsa neta, Llorente Versos 52. Calsons blanchs y curts y las calsas als genolls, Ciuffo Folkl. alg.—a) Calça de traveta: la que només cobreix des del genoll fins al turmell i es subjecta davall el peu amb una tireta (Tortosa, Maestr., Val.).—b) Calça de talonet o de taló: la que només cobreix la cama i duu un apèndix per cobrir el taló si volen (Val.).—c) Calça redona: la que cobreix des del genoll fins al turmell i no té suplement per cobrir el taló (Val.).—d) Calces de peal: les que cobreixen peu i cama, són de color blava o negra i es porten els dies de festa amb els sarauells (Morella).—e) Calces bragues: les que es porten afluixades i plenes de rues (Mall.). «Anar calces bragues». També es diu «anar calça bragueta» (Llucmajor).
|| 3. pl. Peça de vestit que cobreix separadament les cames adaptant-se a llur contorn, i en la part superior es subjecta a l'entorn de la cintura (Ross., Vallespir, Cerdanya, Andorra, Plana de Vic, Empordà, Gir., Organyà, Tremp, Vallès, Barc.); cast. pantalón, pantalones. Belleu ets tu qui portaves pega en el cul de les calces, Casaponce Contes Vallesp. 144 a) Calces amb beina: les que es subjectaven amb una beina en lloc de botons (Empordà).—b) Calces de davantal: les que en la part anterior de l'olla tenien una tapeta de roba que es subjectava amb dos botons a la part de dalt (Cat.). «Jo tinc unes calces | sense davantal, | amb botons i trinxes | que és lo principal, | no tenen enforro | ni es poden cosir; | això serà teu | si et cases amb mi» (cançó pop. de Llofriu).—c) Calça curta: les calces d'home antigues que no arriben més avall dels genolls (Cerdanya, Bagà, Vall d'Àneu, Conca de Tremp, Bellpuig); cast. calzón corto. De barretina musca, ermilla de coll dret i calça curta, Verdaguer Exc. 25. Aquesta classe de calces és la que s'anomena simplement calces a les comarques de Sort, Bonansa, Senterada, Pobla de Segur i Pradell, per oposició amb pantalons, que és el nom de les calces llargues fins als peus.
|| 4. Tros de drap que posen a la cama de les gallines que es barregen amb altres, per tal de conèixer-les (Empordà).
|| 5. Pell que duen en el travador les bísties que es freguen les potes (Palma).
|| 6. La part més alta de la soca o branca d'un suro que, havent estat ja pelat, es deixa en les pelades següents a fi d'estalviar l'arbre (Empordà, La Selva). «An aquell suro deixeu-li una calça».
|| 7. Calça d'arena: talec o saquet ple d'arena que s'emprava per donar cops damunt l'esquena de qualcú per produir-li la mort o lesió greu. Donar calça d'arena a algú: tupar-lo molt fort (Val., Mall., Men.). S'és mesté fe es cap viu amb aquesta gent, y darlos calsa d'arena, o sia, cada multa com unes cases, Roq. 38.
|| 8. Calça negra: malura que es produeix en els favars, i es dóna a conèixer en l'ennegriment de la part inferior de la soca o cama de la favera (Mancor). També es diu que es blat duu calça quan la gelada li ha ennegrit les fulles (Campos).
|| 9. Calces, m. vg.: home que deixa dominar, especialment per sa muller (Cat.); cast. bragazas, calzonazos. Va ser rebequeria de mestressa,... que el calces d'en Rafel, com sempre, va tolerar, Querol Her. cab. 45.
    Loc.
—a) Desfer-se com una calça: perdre's, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap. L'hisenda, qu'es desfeia com una calça, Pons Llar 15.—b) Anar de calces: anar de diarrea (Garrotxa, Empordà). Al Conflent en diuen posar calces.—c) Posar-se les calces: posar-se una dona a dominar (Empordà).—d) Tenir les calces plenes d'alguna cosa: estar-ne tip, molt molestat (Empordà).—e) Estar enamorat fins a les calces: estar excessivament enamorat (Val.).—f) Estar a les calces: prestar atenció al que es diu (Llofriu). «No estava a les calces»: no estava atent, no em fixava en la qüestió.—g) Fer ses calces a un i ses sabates a un altre: voler contentar o atendre a dues coses oposades (Mall.).—h) Quatre calces vuit cuixots: es diu dels homes petits que porten pantalons folgats (Llofriu).—i) Esser més murri que En Calces: esser molt mal intencionat (Empordà).—j) Saber-se cordar les calces, o cordar-se bé les calces, o anar amb les calces ben cordades: tenir coneixement, poder-se governar sense ajuda d'altri (Empordà).—l) Abaixar calces: retre's, atenuar l'oposició (Cat.).—m) Carregar les calces a la mula: pujar-li damunt, cavalcar-la (Gayà).—n) Cagar a ses calces de qualcú: fer-li una mala passada (Mall.).—o) Anar de calça, o de calces: anar de cos (Alt Empordà).—p) Quedar com unes calces de capellà: quedar molt bé (dit irònicament) (Vallès).
    Refr.
—a) «D'es teu drap faràs calces»: ho diuen per indicar a qualcú que contreu la responsabilitat del resultat dels seus actes (Men.).—b) «La calça al garró, senyal de cabró» (Val.).—c) «Sempre va el llop al de les calces esquinçades» (Manresa); «Tots li tiren al de la calça esgarrada» (Val.). Vol dir que tothom s'esbrava contra el més impotent i desvalgut.—d) «Déu proveirà per a calces..., i no tenia cames». Se diu regularment quan algú és massa optimista i confia massa en la bona sort (Val.).
    Fon.:
káɫsə (pir-or., or., bal.); káɫsɛ (Ll., Gandesa, Maó); káɫsa (Esterri, Bonansa, Calasseit, Tortosa, Maestrat., Cast., Val., Al., Alg.); сáɫsə (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm. calçassa, calçarra, calçota, calçot.—b) Dim.: calceta, calcetxa, calceua, calciua, calçona, calçó, calcetona.
    Sinòn.:
— || 2, mitja;— || 3, calçons, pantalons.
    Etim.:
del llatí calcĕa, mat. sign. || 1.