Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aplegar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

APLEGAR (i PLEGAR) v.
I. tr.
|| 1. Posar una cosa en doble, una o algunes vegades, aplicant-ne una part contra l'altra; cast. plegar. «Plegar la bugada» o «plegar la roba»: posar en dobles la roba rentada, per estojar-la. Que tot hom plegàs les tendes, e cascuns que se'n tornassen en llurs llochs, Muntaner Cròn. 122. S'esguarda a lur offici aiudar a plegar e a desplegar los lits nostres, Ordin. Palat. 73. Sa cadira que s'aplega en forma de gayato, Ignor. 23. Especialment: a) Entre enquadernadors i impressors, doblegar els fulls una o algunes vegades, fins que la cara del paper queda reduïda a la grandària que han de tenir les pàgines del llibre. Quatre posts o taulells de alsina per plegar llibres, doc. mall., a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. V-VI, 209).—b) Entre teixidors, enrotllar una peça de fil o de tela en un cilindre.—c) nàut. Aplegar una vela: enrotllar una vela sobre ella mateixa fent-ne un cilindre, quan està fora de l'embarcació (Mall.). Si aquesta mateixa operació es fa dins la barca, ja no es diu aplegar, sinó enrodillar (Palma).
|| 2. Acostar mútuament dues coses que estaven disgregades a fi que formin un conjunt clos; cast. plegar, recoger. Ella s'aferra | ab tots los sants, | plega les mans. | torna's a Déu, Spill 5288 Les ales plegaré encisada, Verdaguer Idilis. a) Plegar ses mans: recollir els braços sobre el pit, en senyal de devoció i reverència (Mall., Men.). Axò d'aplegà mans y de mostrà sumissió y bon afecte an es seus pares. es cosa d'infantons, Ignor. 14.—b) Plegar les mans: caragolar-se les fulles de les plantes per la sequedat (Llofriu).
II. Deixar el treball o cessar en alguna activitat (Cat.). a) usat com a tr.: Mes plega, plega ta cançó, oh companya, Canigó, vii.b) com a intr.: «A les sis apleguem del treball» (Barc.). «Plegueu de cosir, que han avisat a dinar» (Valls). «Acabat aquest joc, plego» (Vic). «A l'estiu pleguem a les set» (Gir., Olot, Vic. Barc., Pont de S., Ll., Tortosa). A Ca'n Bartola, pareix qu'han aplegat... També ès de llamentar sa clausura d'aquest establiment, Roq. 46.
III. tr.
|| 1. Reunir, en general; cast. reunir. Yrem al regne de València... e applegarem nostres hosts, Muntaner Crón. 156. Se devia aplegar tot lo dit hostol ab lo dit senyor. Ardits, i, 281 (a. 1432). L'encens s'aplega de l'espígol ab l'aroma, Canigó xi Especialment: a) Reunir diners amb afany (Bal.). Los malahuirats rics hòmens qui en temps de carestia apleguen lurs riquees, Llull Cont. 84, 17. Aquesta escampa y aquella aplega, Roq. 28.—b) Demanar i recollir diners com a almoina o com a tribut (Ribagorça, Ribera del Cinca). Pensa en plegar moneda per tota sa terra. Muntaner Cròn 41. Sien elets altres dos promens que pleguen tots dissaptes los diners, doc. a. 1383 (arx. de Montblanc).
|| 2. Recollir, agafar cosa que està escampada o caiguda a l'abandó (Penedès, Valls, Camp de Tarr., Urgell, Ribera d'Ebre. Maestrat, Bal.); cast. recoger. «Plega'm lo bastò que m'ha caigut» (Pla d'Urgell). «Plega l'arreu» = recull l'arada i estoja-la (ibid). «Aplega ses eines i ves-te'n» (Mall., Men.). Ets empedregadós de la Sala aplegavan ses eynes y dexavan adesat y llest es nou empedregat, Roq. 3. No'm vol ajudà a plegà es fems Ignor. 12. a) especialment: Es diu de l'acte de recollir fruita d'en terra: «aplegar olives», «aplegar ametles», etc.
|| 3. Agafar (una cosa fugissera); cast. coger, atrapar. «Ja han aplegat es lladre» (Mall., Men.). «Es tir ha aplegat bé és conill» (Mall., Men.). Gallet, tu'm faràs cremar. ¡Ay si t'aplech!, Roq. 7. El bon Jesús tirà una cirera... Sant Pere, encara no la veu, l'aplega y ja la s'ha entimada, Ignor. 2.
|| 4. met. Començar a tenir una determinada condició o estat, o experimentar cert efecte (Bal.); cast. coger «Totes ses qui són anades | enguany a coir cotó | han perduda sa color | d'aplegar dematinades» (cançó pop. de Ciutadella). Ses senyores de rossegay no surten que no apleguen uns bons baxos, Ignor. 46. Y per no aplegar cap lenta | canta y riu Penya Poes 9.
IV. intr. Arribar, en general (val.); cast. llegar. E applegà a Pollensa, Marsili Cròn., c. 39. Plegaren aquestes nouelles a les orelles del Marques. Curial, i, 13. L'Emperador aplegà primer a la mar que no elles, Tirant, c. 279. Les posts del lit no aplegauen a la paret. Tirant, c. 218. May a vells ells plegaren. Somni J Joan 535. Deu escandalls | no hi plegarien, Spill 7019. Veu fer un foch qui plegaua fins al cel, Eximplis I, 309. Tot lo que tinch donaria perque aplegara a tornar, Badenes Cants 124.
    Loc. i refr.
—a) Aplegar veles: derrenclir, desistir d'un intent per força (Mall., Men.)—b) Plegar el ram: deixar un ofici, cessar en l'exercici d'una feina (Barc.).—c) «Aquest tot ho aplega»: ho diuen d'un qui va molt ufanós i braceja molt (Manacor).—d) «Mai s'apleguen fins que se semblen» (Mall.).—e) «Mai s'aplega un corb amb una cadernera» (Mall.).—f) «Qui té fills, és molt just que aplec» (Mall.).—g) «Aplega d'afluixos, i altri en farà trucs i baldufes»: ho diuen d'un avar que s'afluixa de tot per avençar, en profit dels hereus, que ho solen fer malbé (Mall.).—h) «Any abundós, aplega per dos» (Mall.).—i) «Bram d'ase no aplega al cel» (Val., Alcoi).—j) Aplegar i besar la pau (Val.): arribar i empènyer.—l) Aplegar a les últimes canadelles, o aplegar a taules llevades: arribar massa tard (Val.).—ll) «Qui primer aplega, eixe guanya la joia»: significa els avantatges del matinejar (Val.).—m) No aplegar a l'altar, o no aplegar a rams de beneir: no tenir bon resultat (Val.).
    Fon.:
əpləɣá, pləɣá (pir-or., or., bal.); apleɣá, pleɣá (occ., Maestrat); apʎeɣá, pʎeɣá (Ribagorça); apleɣáɾ, pleɣáɾ (Cast, Val., Al.); əpləʝá, pləɣá (Palma, Manacor).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
els I i II, del llatí plĭcāre, mat. sign.; els III i IV, del llatí applĭcāre, ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’. Encara que l'origen de plegar i aplegar sia doble (plícare i applicare) i que uns significats coincideixin amb els del clàssic plicare i uns altres amb els de applicare, els reunim tots en un sol article perquè en realitat els significats de plicare se són entremesclats amb els de applicare, de tal manera que és difícil d'establir una separació decisiva entre els representants d'un i altre verb llatí.