Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  al·lot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

AL·LOT m.
|| 1. El qui està dins l'edat compresa entre els sis o set anys i els quinze (Mall., Men., Eiv.); cast. muchacho. a) Al·lot pucer: noiet de sis o vuit anys (Mall.). Encara vos ho contará a pedres menudes..., perque quant era al·lot pusser se feia encara per totes ses cases, Alcover Cont. 67.—b) Al·lot blau: noi de l'escolania de Lluc (Mall.). Mestre Rafel..., qui de nin havia estat atlot blau de Lluc, Rosselló Many. 204.—c) Al·lot que va a dur oli: noi rústic, sense instrucció (Mall.). «Això ho saben ets al·lots qui van a dur oli»: ho diuen de qualque cosa que ningú no ignora (Amengual Dicc.).
|| 2. (per extensió): a) Nin (en general) encara que sia menor de cinc anys o tot just nat; cast. niño. «Na Joana ha tengut un al·lot» [=‘ha parit’] (Mall., Men.).—b) Jove de quinze a vint anys, o de més de vint (Mall., Men., Eiv.); cast. chico.
|| 3. Mosset de set anys fins en setze, que treballa en les feines més poc importants d'un ofici. a) Al lot de barca: cast. grumete. L'al·lot de barca ès el manyèfla de bordo, Penya Mos. iii, 198.—b) Al·lot de cuina: al·lot que serveix a la cuina (Mall.); cast. galopín.
|| 4. El trossell fet amb la falç, els canons, manegots i altres ormeigs de segar. «Faixar s'al·lot»: lligar tots aqueixos ormeigs (Llucmajor, Campos). Cf. Rokseth Cult. cér. 105.
|| 5. Peça de ferro en forma de peu o de forma de sabata, ficada damunt un mànec, amb la part corresponent a la sola girada cap amunt; serveix per enformar les sabates i tupar-les amb un martell per esclafar les puntes que hi haja dins la sabata (Inca).
|| 6. Ets al·lots de Santanyí: tres nuvolats primets que guaiten dins el llebeig i senyalen pluja (Artà).
    Loc. i refr.
—a) «Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar» (Men.).—b) D'al·lot: des de la infantesa. «Mos coneixem d'al·lots» (Mall., Men.).—c) «Ja no és al·lot»: ho diuen de qualcú qui és més vell que no sembia (Mall.).—d) «Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta»: ho diuen d'un que no és bo per res (Amengual Dicc.).—e) «Per això plora s'al·lot»: ho diuen per expressar que el que un altre diu és justament el que interessa i de què es tracta (Mall.).—f) «Segons s'al·lot, ses juguetes»: ho diuen per indicar que cal tractar cadascú de manera adequada a la seva manera d'esser (Mall.).—g) «Ets al·lots, si los donen un dit, prenen tota sa mà» (Mall.).—h) «No faceu res davant al·lots»: ho diuen per expressar que els al·lots es fixen molt en les coses que veuen fer i prenen fàcilment els mals exemples (Mall.).—i) «Ets al·lots són un eco»: vol dir que els al·lots xerren allò que han sentit a dir a la gent gran (Mall.).—j) «A al·lot i mul, p'es cul»: vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal (Amengual Dicc.).—l) «Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca» (Men.), o «Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca» (Mall.): vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.—m) «Ets al·lots rallen quan ses gallines pixen»: ho diuen als nins que es fiquen en la conversa dels grans (Men.).—n) «Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans»: vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc (Amengual Dicc.).—o) «Al·lots i polls, mai estan sadolls» (Marroig Refr.).—p) «Més val al·lots que malalties»: es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills (Mall.).
    Fon.:
əɫɫɔ̞́t (Mall., Men., Eiv.).
    Var. ort.:
atlot. La grafia tl en lloc per l·l no té, en aquest cas, fonament fonètic ni etimològic.
    Intens.:
a) recollits a Mallorca: al·lotot, al·lotet, al·lotarro, al·lotàs, al·lotell, al·lotellot, al·lotetxo, al·loteu, al·loti, al·lotó, al·lotineu, al·lotinoi;—b) recollits a Menorca: al·lotot, al·lotet, al·lotarro, al·lotàs, al·lotell, al·lotel·lo, al·lotetxo, al·loteu, al·lotó, al·lotoi;—c) recollits a Eivissa: són augmentatius al·lotot, al·lotarro, al·lotàs, al·lotatxot, al·loticatxot, al·lotél·lo; són diminutius al·lotet, al·loti, al·lotiu, al·lotó, al·lotoi, al·lotiquet, al·loticot, al·lotico, al·lotillo, al·loticoi, al·lotiquiu.
    Etim.:
al·lot és la forma moderna de l'ant. arlot, deguda a l'assimilació de les líquides (cfr. les pronúncies balears pal·lar per parlar, dul·lo per dur-lo, etc.). Sobre l'etimologia primitiva, V. arlot.